PEUAT

El Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics

  • HOTELS APARTAMENTS
     
  • Hostals i Pensions
     
  • APARTAMENTS TURÍSTICS
     
  • HABITATGES D'US TURÍSTIC
     
  • Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona
     
  • ALBERGS DE JOVENTUT
     
  • HOTELS
     
  • Llars compartides
     
Il·lustració d'una ciutat
Il·lustració d'una ciutat

Què és el PEUAT?

El Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) regula la implantació d’establiments d’allotjament turístic, així com d'albergs de joventut, habitatges d'ús turístic i llars compartides.

Aquesta regulació respon a la necessitat de fer compatibles els allotjaments turístics de la ciutat amb un model urbà sostenible basat en la garantia dels drets fonamentals i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Més enllà de l’oferta turística, el pla també té per objecte la regulació de l’allotjament temporal en les residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona.

En data 23 de desembre de 2021, el Plenari del Consell Municipal va aprovar definitivament el text del nou Pla d’allotjaments turístics, i l’entrada en vigor d’aquest pla s’ha produït el 26 de gener de 2022, amb la publicació al BOPB.

Més informació:

Un instrument de gestió dels HUT

Els habitatges d'ús turístic (HUT) són habitatges cedits pel seu propietari, directa o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada.

El PEUAT estableix el creixement zero dels HUT a tota la ciutat.

Així, per evitar la concentració excessiva i garantir una distribució territorial equilibrada, quan cessi un HUT d’una  de les zones saturades es permetrà una nova alta o la redistribució a la zona de creixement contingut.

Evolució del nombre d’habitatges d'ús turístic, 2005-2021

Evolució del nombre d’habitatges d'ús turístic, 2005-2021

Font: CEAT, setembre 2021 i Observatori del Turisme a Barcelona, Ajuntament de Barcelona

Llars compartides

El nou document aprovat regula també la figura de les Llars compartides. La Generalitat de Catalunya va crear aquesta nova modalitat de lloguer d’habitacions d’ús turístic en habitatges habituals amb el Decret 75/2020 de Turisme, que va es va publicar el 6 d’agost de 2020. Preveu lloguers que no superin els 31 dies d’estada amb un màxim de 4 places per pis i requereix que qui demani l’autorització sigui la persona que viu habitualment en aquell habitatge.

El PEUAT estableix les condicions generals d’implantació d’aquesta nova modalitat d’allotjament turístic, tot i que la regulació dels requisits i les condicions per a l’exercici d’aquestes activitats està supeditada al desenvolupament de la futura ordenança que les regularà específicament.

Façana d'un edifici de la Plaça de la Vila de Gràcia

LES ZONES
El PEUAT és un instrument urbanístic per ordenar i controlar la implantació d’allotjaments turístics a la ciutat i garantir els drets fonamentals de la ciutadania.
LES ZONES
ZONA 1
ZONA 2
ZONA 3
ZONA 4
ATE
EIXOS

A banda de les condicions comunes a nivell de ciutat, el PEUAT distingeix quatre zones específiques amb regulació pròpia. Cadascuna d’elles es caracteritza per la distribució dels allotjaments en el seu territori, la proporció entre el nombre de places que ofereixen i la població resident actual; la relació i les condicions en què es donen determinats usos, la incidència de les activitats en l'espai públic i la presència de punts d’interès turístics, així com per les característiques morfològiques dels seus teixits.

ZONA 1

Zona de decreixement. No s’hi admet la implantació de cap nou tipus d’allotjament turístic ni l’ampliació de places dels establiments existents.

VILA DE GRÀCIA
EIXAMPLE
HOSTAFRANCS
SANT ANTONI
POBLE SEC
CIUTAT VELLA
VILA OLÍMPICA
POBLENOU
PL. ESPANYA
RAMBLA
PLATGES
PLATGES

ZONA 1

ÉS ON HI HA LA MAJOR CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS

MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
25.1%
ZONA 1
46%
GÒTIC
68%
DRETA EIXAMPLE
7.5% mitjana barris de la ciutat
ZONA 1

Com s’aconseguirà el decreixement?

Més del 60% de l’oferta de places de Barcelona es troba en aquesta zona. Així que quan cessi una activitat d’allotjament, no se’n permetrà l’obertura de cap altra.

HUT:

No es podran obrir nous HUT (habitatges d’ús turístic). Es possibilita que quan hi hagi una baixa del cens de la Zona 1 es pugui obrir un nou establiment a la Zona 3, en les condicions que es determinen per aquesta zona. Transitòriament, per al districte de Ciutat Vella, es possibilita el reagrupament en edifici sencer.

Llars compartides:

Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’habitatges d’us turístics existents.

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

No se n’admeten de noves. Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’establiments d’allotjament turístic o albergs de joventut existents.

ZONA 2

Manteniment del nombre de places i establiments actuals. No s’admeten ampliació d’establiments existents.

SANTS
SANT ANTONI
DIAGONAL MAR
EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU
LES CORTS
BAIX GUINARDÓ
FORT PIENC
FONT DE LA GUATLLA
PLATGES
SAGRADA FAMILIA
DIAGONAL

ZONA 2

IMPORTANT CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS TURÍSTICS

10%
ZONA 2
MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
7,5 mitja barris de la ciutat
ZONA 2

Com s’aconseguirà el manteniment?

Quan es doni de baixa en el cens un establiment, se n’hi podrà implantar un altre del mateix número de places. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

HUT:

Quan es produeixi una baixa a la ZE-2, serà possible obrir un nou establiment a la ZE-3, en les condicions que es determinen per a aquesta zona.

Llars compartides:

Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’habitatges d’us turístics existents.

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

No se n’admeten de noves. Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’establiments d’allotjament turístic o albergs de joventut existents.

ZONA 3

Es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents

HORTA
LES CORTS
SARRIÀ
VALLCARCA
EL GUINARDÓ
LA SAGRERA
LA VERNEDA
NOU BARRIS
RONDA DE DALT
MERIDIANA
GRAN VIA
ZONA 3

Com s’aconseguirà el creixement contingut?

El creixement serà possible sempre que no se superi la densitat màxima de places, establerta en base a la capacitat morfològica de l’àmbit i el grau actual d’oferta d’allotjament turístic. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

HUT:

  • Es possibilita la redistribució dins la pròpia zona.
  • Es pot obrir un nou establiment quan es produeixi una baixa a la ZE-1, a la ZE-2 o a la ZE-4, fins a un màxim de 370 establiments.
  • Només podran situar-se en illes on la densitat per illa no superi la relació entre nombre d’HUT i nombre d’habitatges d’1’48% (mitjana de la Zona de manteniment) o fins omplir un edifici sencer amb un màxim de 10 HUT (i en aquest cas amb usos de no-habitatge).

Llars compartides:

S’admet la seva implantació a la ZE-3 a través de la reconversió d’habitatges d’ús turístic existents.

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

S’admet la seva implantació bé per reconversió d’un establiment d’allotjament turístic o d’un alberg de joventut existents, o bé com a nova implantació sota condicions de densitat radial.

ZONA 4

Altres àmbits amb regulació específica

LA MARINA DEL PRAT VERMELL
22@ NORD
LA SAGRERA
ESTACIÓ DE SANTS
PASSEIG ZONA FRANCA
PL. GLÒRIES
MERIDIANA
ZONA 4

Quatre grans àrees de transformació

Aquesta zona correspon a quatre grans àrees de transformació de la ciutat: la Marina del Prat Vermell, la Sagrera, l'àmbit nord del 22@ i l’estació de Sants, amb característiques molt diverses, tant de posició urbana com d'intensitat edificatòria, els seus usos i les condicions en què s'estan desenvolupant.

HUT:

En aquestes àrees no es permeten nous HUT. La baixa d’un HUT existent permet obrir-ne un de nou a la ZE-3.

Llars compartides:

S’admet la seva implantació a través de la reconversió d’habitatges d’ús turístic existents

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

S’admet la seva implantació bé per reconversió d’un establiment d’allotjament turístic o alberg de joventut existent, o bé com a nova implantació sota condicions de densitat radial

Àrees de Tractament Específic (ATE) i Eixos Principals

Es limita la implantació de nous establiments amb condicions addicionals en aquestes àrees

HORTA
SANT RAMON NONAT (COLLBLANC)
SARRIÀ
LES CORTS
VILAPICINA
FARRÓ
SANT ANDREU
CLOT - CAMP DE L'ARPA
SANTS
ATE

Es determinen unes àrees de tractament específic per a aquells teixits de la ciutat que requereixen unes característiques d’implantació diferenciades degut a la seva morfologia urbana i usos predominants.

Es tracta bàsicament dels cascs antics de Sants, Les Corts, Sarrià, Horta, Sant Andreu, Clot-Camp de l’Arpa, Farró, Sant Ramon Nonat i Vilapicina.

Es defineixen uns Eixos principals, coincidents amb la major part de vies estructurants de la ciutat a nivell de mobilitat, amb uns paràmetres reguladors específics.

EIXOS

En aquests eixos principals hi ha una regulació específica, dins de la regulació de la zona en la qual es troben. Els eixos estan ubicats a les zones 2 i 3.

Condicions

S’estableix una condició de densitat lineal de 150 metres entre establiments, que substitueix la densitat radial.

  • Aquesta distància lineal es comptarà a partir del punt mig de la façana de l’establiment.
  • A més, aquests establiments generen distàncies radials sobre el seu entorn immediat
TARRAGONA
AV. JOSEP TARRADELLAS
VIA AUGUSTA
RONDA DEL MIG
MERIDIANA
DIAGONAL
GRAN VIA
EIXOS
Anar a ZONA 1
INICI
El Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics
LES ZONES

El PEUAT és un instrument urbanístic per ordenar i controlar la implantació d’allotjaments turístics a la ciutat i garantir els drets fonamentals dels ciutadans.

A banda de les condicions comunes a nivell de ciutat, el PEUAT distingeix quatre zones específiques amb regulació pròpia. Cadascuna d’elles es caracteritza per la distribució dels allotjaments en el seu territori, la proporció entre el nombre de places que ofereixen i la població resident actual; la relació i les condicions en què es donen determinats usos, la incidència de les activitats en l'espai públic i la presència de punts d’interès turístics, així com per les característiques morfològiques dels seus teixits.

Zona de decreixement. No s’hi admet la implantació de cap nou tipus d’allotjament turístic ni l’ampliació de places dels establiments existents.

Com s’aconseguirà el decreixement?

Més del 60% de l’oferta de places de Barcelona es troba en aquesta zona. Així que quan cessi una activitat d’allotjament, no se’n permetrà l’obertura de cap altra.

HUT:

No es podran obrir nous HUT (habitatges d’us turístic). Es possibilita que quan hi hagi una baixa del cens de la Zona 1 es pugui obrir un nou establiment a la Zona 3, en les condicions que es determinen per aquesta zona. Transitòriament, per al districte de Ciutat Vella, es possibilita el reagrupament en edifici sencer.

Llars compartides:

Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’habitatges d’us turístics existents.

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

No se n’admeten de noves. Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’establiments d’allotjament turístic o albergs de joventut existents.

Manteniment del nombre de places i establiments actuals. No s’admeten ampliació d’establiments existents.

Com s’aconseguirà el manteniment?

Quan es doni de baixa en el cens un establiment, se n’hi podrà implantar un altre del mateix número de places. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

HUT:

Quan es produeixi una baixa a la ZE-2, serà possible obrir un nou establiment a la ZE-3, en les condicions que es determinen per a aquesta zona.

Llars compartides:

Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’habitatges d’us turístics existents.

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

No se n’admeten de noves. Se n’admet la implantació mitjançant reconversió d’establiments d’allotjament turístic o albergs de joventut existents.

es permetrà implantar nous establiments i ampliar els existents

Com s’aconseguirà el creixement contingut?

El creixement serà possible sempre que no se superi la densitat màxima de places, establerta en base a la capacitat morfològica de l’àmbit i el grau actual d’oferta d’allotjament turístic. Es defineixen criteris de distàncies i de densitat radial en funció de les dimensions dels establiments.

HUT:

  • Es possibilita la redistribució dins la pròpia zona.
  • Es pot obrir un nou establiment quan es produeixi una baixa a la ZE-1, a la ZE-2 o a la ZE-4, fins a un màxim de 370 establiments.
  • Només podran situar-se en illes on la densitat per illa no superi la relació entre nombre d’HUT i nombre d’habitatges d’1’48% (mitjana de la Zona de manteniment) o fins omplir un edifici sencer amb un màxim de 10 HUT (i en aquest cas amb usos de no-habitatge).

Llars compartides:

S’admet la seva implantació a la ZE-3 a través de la reconversió d’habitatges d’ús turístic existents.

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

S’admet la seva implantació bé per reconversió d’un establiment d’allotjament turístic o d’un alberg de joventut existents, o bé com a nova implantació sota condicions de densitat radial.

Altres àmbits amb regulació específica

Quatre grans àrees de transformació

Aquesta zona correspon a quatre grans àrees de transformació de la ciutat: la Marina del Prat Vermell, la Sagrera, l'àmbit nord del 22@ i l’estació de Sants, amb característiques molt diverses, tant de posició urbana com d'intensitat edificatòria, els seus usos i les condicions en què s'estan desenvolupant.

HUT:

En aquestes àrees no es permeten nous HUT. La baixa d’un HUT existent permet obrir-ne un de nou a la ZE-3.

Llars compartides:

S’admet la seva implantació a través de la reconversió d’habitatges d’ús turístic existents

Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona:

S’admet la seva implantació bé per reconversió d’un establiment d’allotjament turístic o alberg de joventut existent, o bé com a nova implantació sota condicions de densitat radial

Es limita la implantació de nous establiments amb condicions addicionals en aquestes àrees

Es determinen unes àrees de tractament específic per a aquells teixits de la ciutat que requereixen unes característiques d’implantació diferenciades degut a la seva morfologia urbana i usos predominants.

Es tracta bàsicament dels cascs antics de Sants, Les Corts, Sarrià, Horta, Sant Andreu, Clot-Camp de l’Arpa, Farró, Sant Ramon Nonat i Vilapicina.

Es defineixen uns Eixos principals, coincidents amb la major part de vies estructurants de la ciutat a nivell de mobilitat, amb uns paràmetres reguladors específics.

En aquests eixos principals hi ha una regulació específica, dins de la regulació de la zona en la qual es troben. Els eixos estan ubicats a les zones 2 i 3.

Condicions

S’estableix una condició de densitat lineal de 150 metres entre establiments, que substitueix la densitat radial.

  • Aquesta distància lineal es comptarà a partir del punt mig de la façana de l’establiment.
  • A més, aquests establiments generen distàncies radials sobre el seu entorn immediat
ZONA 1
ZONA 2
ZONA 3
ZONA 4
ATE
EIXOS
VILA DE GRÀCIA
EIXAMPLE
HOSTAFRANCS
SANT ANTONI
POBLE SEC
CIUTAT VELLA
BARCELONA
VILA OLÍMPICA
POBLENOU
PL. ESPANYA
RAMBLA
PLATGES
PLATGES
ZONA 1

ZONA 1

ÉS ON HI HA LA MAJOR CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS

MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
25.1%
ZONA 1
46%
GÒTIC
68%
DRETA EIXAMPLE
7.5% mitjana barris de la ciutat
VILA DE GRÀCIA
SANTS
SANT ANTONI
DIAGONAL MAR
EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU
LES CORTS
BAIX GUINARDÓ
FORT PIENC
FONT DE LA GUATLLA
PLATGES
SAGRADA FAMILIA
DIAGONAL
ZONA 2

ZONA 2

IMPORTANT CONCENTRACIÓ D'ESTABLIMENTS TURÍSTICS

10%
ZONA 2
MITJANA POBLACIÓ VISITANT VS. RESIDENTS
7,5 mitja barris de la ciutat
HORTA
LES CORTS
SARRIÀ
VALLCARCA
EL GUINARDÓ
LA SAGRERA
LA VERNEDA
NOU BARRIS
RONDA DE DALT
MERIDIANA
GRAN VIA
ZONA 3
LA MARINA DEL PRAT VERMELL
22@ NORD
LA SAGRERA
ESTACIÓ DE SANTS
PASSEIG ZONA FRANCA
PL. GLÒRIES
MERIDIANA
ZONA 4
HORTA
SANT RAMON NONAT (COLLBLANC)
SARRIÀ
LES CORTS
VILAPICINA
FARRÓ
SANT ANDREU
CLOT - CAMP DE L'ARPA
SANTS

Àrees de Tractament Específic (ATE) i Eixos Principals

TARRAGONA
AV. JOSEP TARRADELLAS
VIA AUGUSTA
RONDA DEL MIG
MERIDIANA
DIAGONAL
GRAN VIA
EIXOS
ZONA 1
Habitatges d'ús turístic (HUT)
5.27432.962 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels apartaments, hostals o pensions, apartaments turístics)
55952.875 places
Albergs de joventut
837.211 places
Allotjaments turístics / places turístiques
5.91693.048 places
Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona
292.966 places
ZONA 2
Habitatges d'ús turístic (HUT)
3.13418.995 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels apartaments, hostals o pensions, apartaments turístics)
13921.653 places
Albergs de joventut
301.629 places
Allotjaments turístics / places turístiques
3.30342.277 places
Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona
163.149 places
ZONA 3
Habitatges d'ús turístic (HUT)
1.0165.699 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels apartaments, hostals o pensions, apartaments turístics)
658.504 places
Albergs de joventut
151.792 places
Allotjaments turístics / places turístiques
1.09615.995 places
Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona
316.471 places
ZONA 4
Habitatges d'ús turístic (HUT)
1042 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels apartaments, hostals o pensions, apartaments turístics)
31.156 places
Albergs de joventut
00 places
Allotjaments turístics / places turístiques
131.198 places
Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona
61.979 places
  ZONA 1 ZONA 2 ZONA 3 ZONA 4
Habitatges d'ús turístic (HUT) 5.27432.962 places 3.13418.995 places 1.0165.699 places 1042 places
Establiments d'allotjament turístic (hotels, hotels apartaments, hostals o pensions, apartaments turístics) 55952.875 places 13921.653 places 658.504 places 31.156 places
Albergs de joventut 837.211 places 301.629 places 151.792 places 00 places
Allotjaments turístics / places turístiques 5.91693.048 places 3.30342.277 places 1.09615.995 places 131.198 places
Residències col·lectives docents d’allotjament temporal en sòl de zona 292.966 places 163.149 places 316.471 places 61.979 places

Per què s'ha fet?

  • Maletes
    Alleugerir pressió turística

    Per alleugerir aquelles àrees o zones de la ciutat amb forta pressió turística.

  • Mans
    Resposta a demandes ciutadanes

    Per donar resposta a la preocupació i malestar de la ciutadania envers els fenòmens derivats del turisme, donat l'increment desmesurat i sense ordre ni control de les places d’allotjament turístic a la ciutat.

  • Balança
    Equilibrar

    Per buscar l’equilibri urbà i la diversificació, que assegurin un encaix sostenible de l’activitat turística, i específicament dels allotjaments turístics, amb la resta d’activitats.

  • Habitatge
    Garantir el dret a l'habitatge

    Per garantir el dret a l’habitatge (cap tipus d’allotjament turístic pot substituir un habitatge), el descans, la intimitat, el benestar del veïnat i la qualitat de l’espai.

Il·lustració que representa l'equilibri entre turime i habitants de la ciutat
Il·lustració que representa l'equilibri entre turime i habitants de la ciutat

La finalitat del PEUAT és millorar la qualitat de vida de la ciutadania i construir:

Una Barcelona per tothom

Una ciutat per viure-hi

Que garanteixi la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i preservi el dret de les persones a l’habitatge, al descans i a la intimitat, a la mobilitat sostenible i a un medi ambient saludable.

Parc de la Creueta del Coll

Una ciutat que preservi la qualitat de l’espai públic

Detectant els àmbits més sensibles i amb un ús ja molt intens de l'espai públic, ja sigui per la presència d'algun dels principals atractius turístics o per concentrar activitat comercial i de serveis a les plantes baixes dels edificis.

Persones jugant al futbol a la platja de la Barceloneta

Una ciutat amb mixtura d’usos equilibrada

On la diversitat urbana, la convivència d’usos i les diferents activitats econòmiques puguin coexistir sense generar conflictes i garanteixin el benestar dels veïns i veïnes.

Vista panoràmiques de Barcelona des del Tibidabo

Una ciutat amb diversitat morfològica dels teixits urbans

On es gradua la mida i dimensió dels allotjaments en funció de les característiques de la trama urbana.

 Parella de persones grans asseguda a un banc de l'Avinguda Mistral